bon vent i riurau nou

ve nadal i en totes les cases deuria posar: cuideu-vos els neurotransmissors.

com aquest riurau ja no és riurau  -la pluja està entrant igual- me'n vaig a un altre. bon vent i riurau nou.

quan més lliure sóc és quan faig i desfaig i no em pare a pensar què. que aquest racó és un abocador per ser més lliure, no per res més. 

i quan em done la gana tornaré a escriure poemes i si algun dia en faig d'alguns que m'agraden els presentaré a algun premi, una altra vegada o no, i me tindrà igual que diguen que és una merda perquè jo sabré si ho són o no i si ho són i m'agraden, doncs visca. 

prou de preguntar-se quin és el valor del que fem o escrivim. tu escriu, viu, i avant.

1
em diu perquè em coneix que faça cas de la targeta: la targeta ve a dir que no torne a ser la dramàtica insatisfeta que solc ser a voltes. i que m'estima. no sap que la carta em féu plorar. em féu plorar perquè torna a ser això de vosaltres amics sou millors que jo en tot.

2
ràbia contra el món, ràbia contra tots, ràbia contra tu. mesquinesa. ràbia contra mi. açò no té res de literatura.

3

la ràbia cueteja i fueteja.

4
com la crisi ve a una habitació sense cap mena d'ordre, faig el que hauria d'haver fet ahir o despús-ahir i netege fins els fons de l'armari i totes les rajoles. use un producte rosa de la dona del que cuida la residència -la dona de l'imbècil de James-  i que no hauria d'agafar. deixe el producte rosa més de mig hora estenent-se per la prestatgeria de plàstic blanc que hi ha tot just baix de l'espill. mentrestant cante, xatege amb algú, pense en algú altre. i ordene els llibres que m'acompanyen cap a casa.
torne amb el drap al plàstic blanc: no puc llevar el rosa.

li escric a Bekir perquè no està ací Kris -i ells dos són els més amics- amb una foto del desastre ja imaginant que res, que els 200 euros de dipòsit se'ls quedarà l'imbècil de James.

tot açò només és per contar la resposta d'ell:

primer riu i diu que sóc molt divertida -hòstia, Bekir, ara no és el moment de riure! després que pinte la prestatgeria de blanc i que li demane a James que siga la meua dutch adventure a canvi dels 200 euros del dipòsit. 

i ric fins que Kris ve i resolem el problema amb el fregall d'alumini de la cuina.

no em direu que Bekir no és divertit, encara que a vegades li pegaries un passó. llàstima que l'enamorament siga impossible.

5
que res, que jo necessite un superman.

 la pregunta i la resposta

són les tres i mitja i diries que està fent-se de nit. després d'acabar alguna cosa o alguna relació sempre pense el mateix, que no hi ha hagut suficient saviesa en viure-les bé. 

hi ha un menyspreu terrible als altres quan no valores el que tens, Vegas. el pitjor és eixa sensació de deuria d'estar feliç i no ho estic. podria usar l'excusa del dolor,  però l'absoluta incapacitat és anterior.

hauré de beure més i menjar menys. hauré de llegir més poesia i oblidar el teu fantasma per quedar amb tu -sense la boquera violàcia pel vi. 

s'està fent de nit i trobe que el riurau ha de tancar la finestra.

(ja ho diu ma mare: quan em veu molt activa i desficiosa done por perquè després ve açò, una necessitat enorme de silenci i un plor en mi sostingut)

a vegades és així: un soroll que està a punt de produir-se d'una cosa que està a punt de trencar-se. el soroll és el de les fulles al ser trepitjades: un cruixit. com si l'equilibri haguera de necessitar algun tipus de trencament.

al remat, ha tornat la pena i la por que amagava el desfici: és millor així, tenint-les a la vista mai m'arriben a sorprendre. sinó, colpeja.

El doble don de la sensibilidad suficiente
para apreciar las cosas buenas y sencillas,
y la absoluta incapacidad para disfrutar de ellas.

bekir

si t'agrada Mumford and Sons -podria dir-se songs, no?- o The National, no t'agrada Corcobado. Si t'agrada Antònia Font no t'agrada Loquillo. A Bekir no li ha agradat ni Corcobado ni Loquillo, però jo continue posant-li alguna cosa d'ells. 

Vull dir que trobe que Bekir és el millor que m'ha passat ací després que Sinem canviara de lloc de pràctiques i no sabia com introduir això.

És excessiu i no sol caure bé.  A vegades, és molest, burleta. A vegades, de sobte, està molt seriós i em preocupe. Si li dic alguna cosa em diu que la vida no és sempre alegre. A qui li ho diu.

Avui li havia dit que escriuria al blog i ell m'ha dit que escriuré d'ell. I en efecte he acabat parlant d'ell.