voldria quedar amb tu per contar-te com ve el gener i com vénen les ganes de triar una o altra cosa i que em recomanes alguna cervesa belga que no conec i aleshores tot se'm faça irremeiablement més fàcil, com si no tinguera aquest pes del passat i aquesta por. hem de creure, em diries, hem de pactar amb el nostre present i futur.i em contaries que Nixon -Fran, no l'altre- ho té fotut també com nosaltres.
2
també he de pactar amb el dolor: per això allò de para, para, para de sentir dolor quan la música sonava i els cossos dansaven amunt i avall a les ordres del violí. que el violí sempre ha sigut el dolor del crit.
3
per tot això, des de fa dies, que estic bevent-me tot el vi del món, que és tot el vi que tenim comú, restes de sopars d'acomiadaments.
i avui tot el vi del món el faré brindar per la vaga.
xiqueta, m'has emocionat!
ResponEliminalavidatevidapròpia