dissabte, 30 de juny de 2012

quan et topetes de sobte amb una altra realitat, tens diverses opcions. cadascú tria la seva i així va passant el temps i un o una es veu ja amb forces per afrontar-la. ho pensava això mentre anit llegia les Meditacions de Marc Aureli, veges tu, jo que no he llegit pràcticament filosofia. el llibret és d'un amic que l'anava a llançar a l'escombraria i que abans d'això, em preguntà si entre el piló de llibres veia jo algun que em poguera agradar. el llegia anit després de veure Ice Age 2 en la televisió holandesa amb els companys de residència. el contrast és divertit.

el fragment és el següent (7 del Llibre II)

Et descentren els accidents exteriors? Dona't temps lliure per aprendre alguna cosa bona i para d'anar amunt i avall. Encara has de vigilar de no caure en una altra distracció, doncs deliren també els que es cansen de la vida de tanta activitat, sense tindre on dirigir tot l'impuls, i, en una paraula, la imaginació.


ara escape d'aquests accidents exteriors, de la novetat del paisatge i de l'extrema tranquil·litat del poble, amb una suposada quietud d'esperit que em fa dubtar. on està la por i el dubte d'estar ací, lluny de casa?

pot ser perquè el viatge és el que tocava, quan tocava. o que m'ho estic prenent tot amb la mateixa tranquil·litat que regna en aquest poble. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada