algunes coses
queden millor per escrit. encara no tinc clares quines, però el fet
d'enviar postals a quasi tots els amics, o millor dit, a uns quants
amics però per triplicat fa que em plantege deixar les converses per
internet i tornar únicament a la carta i les postals. que és més
bonic això i fa que la relació siga més bonica.que tarda una
setmana en arribar? i què? a la inmediatesa se li ha de donar el
valor just quan cal. a quilòmetres de distància, la inmediatesa
perd molt del seu valor: si per exemple el meu cor torna a saltar,
qui em pot ajudar són els que estan ací, aquesta colla de gent que
no em fa molta gràcia.
podria ser que
- ah la sicòloga que duc dins- fora tot la distància o la por o la
literaturització, però és que a vegades la realitat no és
suficient.
ah..ve la
realitat: que algunes coses queden més boniques per escrit però jo
avui em faria una cervesa amb un d'eixos amics que em donen abraços
que duren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada