divendres, 29 de juny del 2012

no sé perquè em vingué la idea per al títol del blog*, no recorde amb qui parlava però em preguntaren què és un riurau i jo vaig recordar el temps passat a la Marina, de ben joveneta. Perquè com en aquella època estava al costat de la mar i ara estic al costat d'una altra mar més freda, dedicada en cos i ànima a les clòtxines, vaig pensar que estaria bé unir aquests dos paisatges amb el nom d'un lloc amb sostre, siga per aixoplugar-se en els turmentes d'estiu, siga per als canyissos.


el poble és menut, amb les cases d'una planta, màxim dues, el teulat típic holandès, com si estigueren preparades per a la neu, encara que no estic massa segura si ací nevarà. per ara només plou. el dia de l'arribada fou un dia de xafogor intensa: vaig pensar que havia abandonat València per retrobar-me amb la xafogor valenciana una altra vegada! Avui la cosa ha millorat. 


*altres possibles títols del blog, suggerits pels amics en una de les últimes nits a la fresca foren: dies de fang i roses o dies de fang i tulipes. pot ser el pose com a subtítol, el de les roses. 

1 comentari:

  1. Lo de "fang i roses" m'agrada més. Coses del llenguatge: quan escolte "tulipes" en venen al cap les làmpares en forma de tulipa...

    ResponElimina