dimecres, 12 de desembre del 2012

a vegades és així: un soroll que està a punt de produir-se d'una cosa que està a punt de trencar-se. el soroll és el de les fulles al ser trepitjades: un cruixit. com si l'equilibri haguera de necessitar algun tipus de trencament.

al remat, ha tornat la pena i la por que amagava el desfici: és millor així, tenint-les a la vista mai m'arriben a sorprendre. sinó, colpeja.

El doble don de la sensibilidad suficiente
para apreciar las cosas buenas y sencillas,
y la absoluta incapacidad para disfrutar de ellas.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada