divendres, 14 de desembre de 2012

quan més lliure sóc és quan faig i desfaig i no em pare a pensar què. que aquest racó és un abocador per ser més lliure, no per res més. 
i quan em done la gana tornaré a escriure poemes i si algun dia en faig d'alguns que m'agraden els presentaré a algun premi, una altra vegada o no, i me tindrà igual que diguen que és una merda perquè jo sabré si ho són o no i si ho són i m'agraden, doncs visca. 

prou de preguntar-se quin és el valor del que fem o escrivim. tu escriu, viu, i avant.

2 comentaris:

  1. és per això que a voltes tu eres millor que jo, perquè tens la capacitat de fer algunes coses perquè vols. Tan pla i tan de llençol de cotó.

    ResponElimina
  2. ai, si jo te contara tot el que no faig ;)
    ho fas bé, xicotet rent haha, no patisques per això i continua :)

    un beset, te dec una carta però he estat bastant imbècil i fràgil estos dies.
    :*

    ResponElimina