a vegades és així: un soroll que està a punt de produir-se d'una cosa que està a punt de trencar-se. el soroll és el de les fulles al ser trepitjades: un cruixit. com si l'equilibri haguera de necessitar algun tipus de trencament.

al remat, ha tornat la pena i la por que amagava el desfici: és millor així, tenint-les a la vista mai m'arriben a sorprendre. sinó, colpeja.

El doble don de la sensibilidad suficiente
para apreciar las cosas buenas y sencillas,
y la absoluta incapacidad para disfrutar de ellas.

bekir

si t'agrada Mumford and Sons -podria dir-se songs, no?- o The National, no t'agrada Corcobado. Si t'agrada Antònia Font no t'agrada Loquillo. A Bekir no li ha agradat ni Corcobado ni Loquillo, però jo continue posant-li alguna cosa d'ells. 

Vull dir que trobe que Bekir és el millor que m'ha passat ací després que Sinem canviara de lloc de pràctiques i no sabia com introduir això.

És excessiu i no sol caure bé.  A vegades, és molest, burleta. A vegades, de sobte, està molt seriós i em preocupe. Si li dic alguna cosa em diu que la vida no és sempre alegre. A qui li ho diu.

Avui li havia dit que escriuria al blog i ell m'ha dit que escriuré d'ell. I en efecte he acabat parlant d'ell.

Bos op Bergen op zoom

als 28 anys he descobert el plaer de trencar el gel als tolls. i de llençar braques al llac glaçat per sentir el soroll. i si llances un tros de gel contra el toll glaçat, aquest no es trenca. 

1

crec que els holandesos usen les piscines com els escandinaus usen la sauna: per fer tertúlia i relaxar-se. caminen de punta a punta de la piscina, o naden un al costat de l'altre mentre xarren. només u de cada deu nada seriosament. 

2

en el defecte de voler contar-ho tot fins l'espai que hi ha entre dues paraules, s'ofegà.

3

ell no escrivia cap diari perquè tenia por que un dia els pares o la germana l'obriren i el llegiren. només durant uns mesos quan era adolescent va tindre un on escrivia en clau, per exemple es deia a si mateix: hui ha passat açò que esperaves, ho has de recordar, ho recordaràs. i clar, quan ara ho llig deu anys més tard no recorda res i riu.

abans pensava que si alguna vegada algú llegira totes les fulles guardades en caixes tremolaria. però després et vas fent gran i t'adones que només aquell que no es coneix massa pot espantar-se del que arriba a pensar un altre. 

un amic em contava que una de les preguntes que serveixen com a guia per saber si estàs dient la veritat o no en un test psicològic és si has odiat alguna vegada als teus pares quan eres menut. la resposta és sempre sí però alguns són incapaços de dir que sí o de saber que sí. pot ser es sentirien massa culpables o massa imperfectes. i això volia dir que pot ser havia fet el mateix amb les altres preguntes.

supose que també aprens a qui pots contar què sense que hi haja cap escàndol enmig. 

4

jo ací havia vingut per parlar del dolor.

pensament a la piscina

sempre he cregut que em feia peresa anar a nadar per haver de despullar-me i per l'aigua freda i avui m'he adonat que és per pensar. quan no vull pensar és quan més mandra em fa la piscina. o siga, quan més mandra em faig jo mateixa.

tots els poemes que ens salven

sabia que m'afectaria, ho sabia, ho sabia. per això després d'haver fullejat el llibre el dia que arribà, he tardat en tornar-lo a obrir uns quants dies. sabia que m'afectaria i per això he triat obrir-lo el dia que anava de viatge perquè els viatges em posen melancòlica: ja posats, que la malenconia entre i no se'n vaja fins demà. que els viatges en silenci em parlen de l'absència i aquest llibre té alguns poemes que parlen d'això. de mares que no tornen i de cases que deixen de ser llars. 

no és solament el que he escrit, el llibre. però avui el viatge el gos de la pena m'ha perseguit a mi. demà ja parlaré dels altres poemes.

i canta fort si et sembla interessant