copiat i enganxat:
ja comença a fer fred i ara no imagine un octubre sense fred... ací plou i de tant en tant bufa un vent de mil dimonis que fa que no pugues pujar la pujaeta del pont, quan vas a Goes. Realment només he anat una volta a Goes amb la bici quan el temps fou bo, amb vent però sense pluja, però quedava bé dir-ho. Ara ja no te pots fiar que no ploga, de totes les maneres, encara no ha començat a molestar el fred, i encara isc els caps de setmana per ahí si hi ha pla. diuen que quan fa més fred és en gener i febrer -clar!- i quan ha nevat o el Oosterschelde s'ha congelat bona part, però jo no estaré ací.
ara comencen a tancar de nit les vaques i ovelles: unes ovelles les estic veient tots els dies que estic ací perquè estan de camí a la feina. estos herbívors sempre semblen extraordinàriament apàtics.
quan he tingut sort he pogut agafar una bici de les comuns, una cosa maltractada i rovellada, de la que no m'acabava de fiar, o algú m'ha deixat la bici, he anat per la part del parc nacional d'Oosterschelde que són com els arrossars de Sueca o com l'horta, no pels arrossos sinó per les séquies i la planura. i és el millor paisatge de tota la contornà. tant lluny i en el fons, tot és molt semblant.
ja no mire igual les marees, sembla que ja m'he acostumat a que la mar s'enretire deu metres i hi haja platja on només hi havia aigua.i el poble, pot ser perquè no li pose molta voluntat, no l'acabe d'estimar: i qui estima este poble? em diuen els holandesos.. diria que el poble és insubstancial, sense gràcia, i fins i tot diria que Holanda...
la feina després d'estos mesos [..]
i ací, igual que a casa, quan veig que perilla el meu nivell de felicitat, vigile i busque amb qui parlar, què llegir o què fer per retornar als nivells acceptables. ací i en la Xina és el mateix, així que espere que vosaltres també vos cuideu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada