el vi fa que persones que no parlarien entre elles més de deu minuts conversen fins que u d'ells ha d'anar-se'n perquè perd l'últim tren a Amsterdam. el sopar fou agradable per això, pel vi i pel bon menjar: doneu-me això i podré sostindre alguna conversa insubstancial i ser molt divertida. de fet, ara que ho pense, he sigut amiga, i sóc amiga de gent que ara em dóna menjar. l'economia del bescanvi s'ha donat sempre.
el segon vi, els segons i tercers vins en casa de les poloneses encara em saberen millor. les poloneses, que podrien ser mare i filla però que són amigues, treballen les dues a un hotel on els amos es beneficien alguns clients i treballadors (l'economia del bescanvi!) i on campen els ratolins malgrat les tres estreles (de l'antic esplendor).
l'espanyola torna a sa casa i maldiu els holandesos i creu que els espanyols són oberts, que es saluden pel carrer i te donen la mà i et netegen el cul si et fa falta: el nacionalisme més xavacà. això és el que passa quan es perd el sentit de la realitat. així que veurem què em conta quan duga uns mesos una altra vegada allí.
així que Rotterdam s'ha acabat, i les poloneses i el pierogi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada