de menuda sempre me sobtava la nit, vull dir, que havia estat jo jugant o fent el que fan els xiquets durant tota la vesprada, i de sobte, mirava per la finestra i ja era de nit, i ningú deia res.

era la por, clar, per a mi. ara significa una altra cosa, crec que la relacione amb la mort, aquest de sobte.

Perquè molt diu, qui diu la nit.

frase de Schmidt

fang, clòtxines i classes

els del costat de l'institut d'investigació,  immigrants com jo però que treballen a la fàbrica de mol·luscos (clòtxines, Myrtus edulis, per ser científics) i no ajudant a investigar, duen el mateix tipus de worksuit que duen els tècnics, que duc jo, vaja. 

i pensava si seria això, eixe xicotet detall el que em fa sentir-me tan propera a d'ells quan estic filtrant fang, un sediment molt muddy, diuen, si serà només que el vestit fa la feina i el prestigi de la feina.

supose que és només que tinc aquest sentiment de classe molt molt endins: i això que la meua experiència vital no té res a veure amb la dels meus pares que començaren a treballar als 12 en la conserva o en les taronges i que abans ja havien treballant ajudant als pares en la tenda o en el camp.

serà que ens tenim d'arrelar a alguna cosa i que eixa cosa com la classe, com on han treballat els pares i per què,  no està tampoc tant malament. serà que no m'agraden els que manen sobre els altres...

un home decent mai es pot considerar el superior de ningú!

is coming

ja m'ho deia la meua amiga d'ací que el winter is coming i que jo no sé encara què és això.  ací, en la tranquil·la - fins al coma- residència, un cru i desconegut hivern. la mateixa resi que una vegada, mirant-la des de la llunyania, l'amiga va imaginar un halo de virginitat i espetà, com una epifania, en esta casa nadie folla.

ara en estos dies, quan l'octubre s'ha instal·lat en el camí que va des de la residència al treball, recorde que encara em falta novembre i desembre per viure el fred que encara no sé i que is coming. 

i imagine que podré acabar tots els dies la feina prompte -el cap no em farà passar pel sedàs fang que fa pudor en dies així!?-  i tornar a la residència on ningú folla, fugir d'internet i posar-me a llegir.

durant un temps, vaig voler escriure i publicar uns poemetes que feia jo a les nits i en èpoques d'avorriment i moltes lectures. després vaig descobrir que no, que no, que el que volia era que m'elogiaren només. i això és tant i tant superficial i només duu buidor endins.

com la xiqueta a la que li ensenyava matemàtiques:

-de menuda, em deia un ravatxol de set anys, m'agradaven les matemàtiques, ara són un rollo. traia deus.

-i ara per què no t'agraden?

-per què m'agradava traure deus, ara no trac bones notes.

no li agradaven les matemàtiques, òbviament, només traure deus. i després, supose, que l'elogiaren.

és un llarg camí fer les coses perquè realment t'omplin i et fan tindre sentit. tota una vida.

consells, 2

vés a rebentar-ho tot

(Holanda, s'entén)

el que passa a un grup reduït de gent que es sol veure un dia sí i un altre també és semblant en tots els puestos, ací i en la Xina.

la gent oblida que hi ha vida més enllà i es van enamorant els uns dels altres i parlant els uns dels altres i caient-se malament els uns i els altres i al final una mateixa persona al llarg dels mesos t'ha despertat molts sentiments.

i sobretot, el cansament. 

consells,1

perquè açò mai m'ho diria ninguna de les meues amigues però sí tres o quatre -o què sé jo, cinc!- dels meus amics

En la recerca de coses que fer t'aconselle no introduirte en el softporn, tampoc en el hard (encara). Pots avançar en l'holandés, adeprenint un poc