dimarts, 2 d’octubre de 2012

durant un temps, vaig voler escriure i publicar uns poemetes que feia jo a les nits i en èpoques d'avorriment i moltes lectures. després vaig descobrir que no, que no, que el que volia era que m'elogiaren només. i això és tant i tant superficial i només duu buidor endins.

com la xiqueta a la que li ensenyava matemàtiques:

-de menuda, em deia un ravatxol de set anys, m'agradaven les matemàtiques, ara són un rollo. traia deus.
-i ara per què no t'agraden?
-per què m'agradava traure deus, ara no trac bones notes.
no li agradaven les matemàtiques, òbviament, només traure deus. i després, supose, que l'elogiaren.

és un llarg camí fer les coses perquè realment t'omplin i et fan tindre sentit. tota una vida.

2 comentaris:

  1. No és veritat. Perquè davant els meus elogis has deixat d'escriure. El que hauries de fer és escriure més, llegir en públic, posar el teu nom. Llavors sí que trauries deus. No eres conscient de lo bé que ho fas.

    ResponElimina