dissabte, 13 d’octubre de 2012

que trobe a faltar la psico

la història de les relacions va sempre així en un moment donat: una espera que l'altre faça una cosa que nosaltres necessitem i l'altre no ho fa. aleshores, si no has treballat massa els teus sentiments després d'açò, normalment penses: ah, que egoista l'altre que no fa el que jo necessite!! perquè en una relació ha d'haver-hi reciprocitat i blablabla. i t'enfades i li recrimines. l'altre si és un poc sensat i ha aprés que no li molesten massa les recriminacions no t'ho tindrà en compte. l'altre si encara li dolen les recriminacions perquè a ell li ha costat déu i ajuda no recriminar -que espera sempre l'estima infinita i que li donen exactament el que ell necessita, o siga, el que espera- tardarà algun temps en oblidar-ho.

el més fort d'açò és que jo pensava que és en les relacions de parella quan més es dóna, però no, en les amistats també i això que normalment s'és més generós en les amistats.

cada volta entenc menys les exigències a l'altre, i cada volta més intente veure el que et perds si només estàs pendent de si fan o no el que esperes i no el que realment fan.

total, que trobe a faltar la psicòloga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada