dilluns, 8 d’octubre de 2012

aahhh peixet

parlava l'altre d'açò i m'ha vingut al cap una idea que vaig tindre fa temps respecte a una altra persona. moltes vegades una idea més clara sobre nosaltres mateixos ens ve observant el comportament d'altra gent. 
ella em va dir fa temps que només parlava agust amb els jardiners i no amb els que treballaven al mateix departament que ella i encara menys amb les caps. que a l'hora d'esmorzar, per exemple, preferia agafar el saquet i anar al fons del jardí on solien esmorzar els altres.
no vaig pensar en classes sinó en egos: vaig pensar que preferia estar amb gent que havia estudiat menys que ella, que d'alguna manera, rebutjava els seus iguals (la veritat que hi havia molt d'imbècil en eixe departament i que ella els pegava quaranta pataes en quant a coneixement sobre plantes).

o siga, que fugint de l'esnobisme -del que poguera haver-hi en el seu departament millor considerat que els jardiners- feia també d'esnob: elegia els altres per la seua feina -pitjor considerada- i no pel que eren. 
el mateix que faig jo, qui sap o qui ho anava a dir, pensant que estic més propera als que treballen a la fàbrica veïna i no als doctorands.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada