divendres, 26 d’octubre de 2012

i qui m'acuse de misantrop, jo tinc els meus motius!

m'ha tornat a passar, exactament el mateix. menysprees per alguna cosa algú i t'afirmes en el seu contrari: o siga, si són falsos jo no ho sóc. ets tu perquè menysprees això com sempre, i tot et sona a fals, tot et sona a típic. 
però algú fa alguna cosa bona, i fins i tot algú fa una cosa bona per tu. i tu ja no ets lliure, o no ho eres en un principi, perquè així ara comença la culpa. havies menyspreat massa, amiga. i és el cercle i fas aleshores una cosa bona per eixe algú  per no ser tant rància. 

o siga, més o menys el que conta ella però sense la part final. la qüestió és no deixar de veure totes les parts. no deixar que per fugir del desconcert sigues un autèntic imbècil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada