i més

1

a vegades trobar una actitud honesta i valenta consisteix més en saber mirar que en una altra cosa. pensava això quan Kris, el bo, molest de Kris, tan estirat algunes voltes, em deia que ell sí que volia anar a Anvers a la festa de Haiko però que no l'havien convidat. i  ho deia sense cap retret. i per què no preguntes si pots anar? i la cosa és que ja havia preguntat, havia dit que volia voltar per la ciutat i que podia dur el cotxe, i Haiko -tot açò mitjançant altres persones- havia dit que ja eren molts i que volia celebrar la festa amb poca gent.

una altra persona més guai mai haguera mostrat tan clarament un desig quan perillava el seu ego: que no l'havien convidat a primeres ja era suficient per tindrel'orgull ferit.

com diuen ací, lo cool.. lo cool és realment el que féu Kris l'altre dia i no esta colla de guais que ens assetgen cada dia amb les seues falsedats.

2

fa molt molt de temps vaig sentir una xica dir que res, que sí que li agradava discutir però que quan aconseguia que els altres li donaren la raó es sentia malament. segurament, això no ho digué, segurament es sentia com les xiquetes que manen en el grup i que no deixen a les altres expressar-se. la gent s'obsessiona per tindre raó quan no té suficient autoestima. 

fa poc he discutit amb una amiga i clar, per mi jo tenia raó.. però fins que ella no ho ha vist des de la meua perspectiva no he estat del tot tranquil·la: per què no acceptar que cadascú ho veu d'una manera? per què no sentir les recriminacions i que no t'afecten quan saps que has fet bé, que has sigut tu lliurement? 

3

les grans amistats no són les que estan quan tu les necessites, o no solament, sobretot són quan malgrat no han estat quan tu les necessites has sabut valorar tot lo altre i s'hi queden.

últimament aquest blog sembla un facsímil coelhà.