pierogi

una de les poloneses no sé què fa a Rotterdam, segurament pels diners, clar, però no em quedà clar si és que allí no trobava feina o sí li paga la pena passar mesos sense veure les filles i el marit per uns quants bitllets més. l'home està malalt i no pot treballar, pot ser per això no es mogué de Polònia.

l'altra, la més jove, està ací vora quatre anys. vingué per guanyar uns pocs diners i s'ha quedat amb la mateixa faena i maleeix cada matí la merda de temps holandés i la merda de caràcter holandés. té vint-i-set anys i el seu pla de vida és guanyar el suficient per tornar a Cracòvia, comprar un pis i posar-lo en lloguer, que ara la febra constructora està per allà campant.

no sé si és molt intel·ligent o molt estúpid tindre un pla de vida així: netejar en un hotel perquè vols comprar un pis per llogar-lo i tot açò en un país que menysprees. i i tot açò, i mentrestant, les motos que tens -ne té tres!- i el vaixell -navega als llacs polonesos!!- i les nebodes envelleixen.

recorda, Katia, que també nosaltres envellim.