dissabte, 6 d’octubre de 2012

venia a parlar jo sempre de l'ego en una època en la que jo què sé, després de quedar amb algú -poseu-li un músic- i pensar que què interessant la vida dels artistes, i blablabla, i trobar després que havia sigut cosa només d'una nit o dues. venia a parlar del meu ego i de l'ego dels artistes per fer generalitats, i ella més sàvia, em deia que què, que estaven bé els artistes però que en general, no els volia per a amors, que -en general- per la condició de estaven massa preocupats per ells mateixos.
que no deixara que la fascinació per eixa vida em confonguera, que l'amor no té a veure amb la fascinació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada