divendres, 19 d’octubre de 2012

rotterdam

aquesta serà la cinquena vegada que vaig a Rotterdam, i intentaré fixar-me en els detalls. és una ciutat dura perquè la vista no té on descansar: cada edifici és diferent, cool, d'alguna manera monstruós. es veu que després de la 2ona Guerra Mundial es tornaren bojos, i digueren: no ens queda res? doncs tutto va benne! I va ser com si deixaren caure des de dalt tota una sèrie de projectes, obres algunes inacabades, edificis que trenquen la simetria, simetria díficil de veure en edificis, cases cúbiques. 

però viure allí és dur, això ho diu tothom. els holandesos que he conegut la tenen com a una ciutat lletja. per a mi no ho és: i almenys, no té personalitat, però té la qualitat del que és rar. deixeu-se d'Amsterdams i Utrechts, a Rotterdam hi ha més immigrants.

l'espanyola viu a un barri que limita amb un barri d'eixos que diuen conflictius, dels que tens la probabilitat que te furten la cartera si estàs de nit al carrer. diu que ha aprés més turc que holandés. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada