dimarts, 14 d’agost de 2012

ací també he trobat la típica persona que vol escapar de la vida rutinària i es planteja viatges com viatges que el canviaran per sempre. el discurs del d'Into the Wild acaba abruptament en un missatge que la majoria ja sabem. clar, l'amor és el primer. 
la típica persona és un alemany a prop dels quaranta, que té un vaixell anomenat La Flecha, que practica ioga tots els matins a les set, que és vegetarià, que li agrada el món oriental. de tant en tant, diu alguna cosa intel·ligent i em sorprenc, fins i tot aquells que apunten clarament a ser un clixé et poden sorprendre't. 
acumula nòvies una darrere d'una altra sense quasi espai per a la soledat i és tant gelós de la seua intimitat, que diuen que es va enfadar quan la nòvia va anar a rentar-se les mans mentre ell estava escurant els plats. estàs al meu espai vital, li va dir, m'envaeixes.
Jester, l'adolescent de Rellotges sense busques, viu preocupat perquè no ha sentit la passió com havia de sentir-la. i ara, l'alemany haurà sentit la passió? no mai mentre escura, clar. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada