dijous, 30 d’agost de 2012

no sé perquè vingué a la conversa, però jo: al final m'hauré d'enrotllar amb el xinès que em convida sempre a dinars; ell: no descartes res.

no sé perquè vingué a la conversa però jo: la gent guai ja no la suporte; ella: buf, yo estoy hasta el coño de la gente guai. Ella pot dir coño perquè ha treballat amb presidiaris.

no sé perquè vingué a la conversa però jo: és major però està molt bo, ella: yo no le entiendo cuando habla con un holandés afrancesao pero con una sonrisa se me caen las bragas.

sí sé perquè vingué a la conversa, ell: realment tallàrem el dissabte però els cossos s'ajuntaren novament i... i els punts suspensius foten en aquest cas.

ella, de dos anys, que com m'he posat dins de l'ordinador. li dic que em traga amb una corda, que estire de la corda, que vull eixir de l'ordinador. no funciona. li dic que ella també està dins de l'ordinador. no funciona. li dic que vinga travessant l'ordinador. no funciona. res del que li dic la satisfa i sé que demà o despús-demà tornarà a preguntar-me com m'he posat dins del maleït ordinador.

No descarte res, veieu?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada