dimarts, 28 d’agost del 2012


algunes coses queden millor per escrit. encara no tinc clares quines, però el fet d'enviar postals a quasi tots els amics, o millor dit, a uns quants amics però per triplicat fa que em plantege deixar les converses per internet i tornar únicament a la carta i les postals. que és més bonic això i fa que la relació siga més bonica.que tarda una setmana en arribar? i què? a la inmediatesa se li ha de donar el valor just quan cal. a quilòmetres de distància, la inmediatesa perd molt del seu valor: si per exemple el meu cor torna a saltar, qui em pot ajudar són els que estan ací, aquesta colla de gent que no em fa molta gràcia.
podria ser que - ah la sicòloga que duc dins- fora tot la distància o la por o la literaturització, però és que a vegades la realitat no és suficient.
ah..ve la realitat: que algunes coses queden més boniques per escrit però jo avui em faria una cervesa amb un d'eixos amics que em donen abraços que duren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada