divendres, 17 d’agost de 2012

el cas, que quan imagines una cosa durant anys, una cosa com un viatge o una cosa com un home, després dius, ai, no era per a tant (menys el sexe, això sempre sí era per a tant). ho pense ara quan farà quasi dos mesos que estic ací i feliç, estic feliç, però no era per a tant. la difícil trajectòria que va del que esperes, o siga del desig, a la realitat: ací ni holandesos guapos ni festes erasmus. ací tampoc tulipes. 
després d'haver vingut, després de tornar, acabes dient el mateix que el d'Into the Wild, clar. Ara, jo vull tornar al vaixell anomenat la Flecha només per dir, quan torne, que preferisc xafar terra i no navegar. Quan torne. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada