dijous, 30 d’agost de 2012

doberman del llenguatge

del dia que em vaig emborratxar amb guiness i vi roïn i ell m'acompanyà a casa i hagué de dir-li al conductor del bus que parara, que jo havia de vomitar, i es quedà a dormir (em va despullar i tapar i no féu res)


-Hi ha tanta gent horrorosa...-ho vaig dir tristament.
-Ho sé, per a tu més que per a mi -ho va dir fluixet.
-Per què? Per què sóc més jove? -una miqueta molesta.
-No, perquè has patit més que jo.

I abans pensava que sí, que havia patit més que ell encara que ell era major, però ara ja no estic segura. Qui sap el que ha patit l'altre, tot el que ha patit?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada