dijous, 27 de setembre de 2012

em preguntava l'altre dia perquè m'agraden els escriptors que escriuen excessivament, com Bernhard o Schmidt, els que escriuen, com l'últim diu, pegant cops de punys. 
la radicalitat de la seua intel·ligència, això és. la radicalitat, la irreverència, en definitiva la llibertat.

quan llig Los hijos de Nobodaddy puc sentir-la.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada