dijous, 6 de setembre de 2012

vacation

que estrany ara que d'ací pocs dies agafaré un avió i cap a casa.

cap a casa i només pense en el menjar, en la tomateta fregida, en la sèpia amb ceba, en la paella de l'àvia, en les llentilles de ma mare, en la cerveseta. cap a casa i només pense en xafar una altra volta l'asfalt de València, que moltes vegades ens mata, però com m'estime jo eixa ciutat. 

però que estrany és el fet de tornar: tornar sacseja molt que anar-te'n. tornar significa que has de digerir el fet d'haver-te'n anat,que has de digerir l'experiència.
tornar a la realitat de tots els dies els mitjans de comunicació parlant del mateix, tots els dies la calorassa, tots els dies la meua antiga vida que vindrà a saludar-me només baixe de l'avió.

i què tal tot? i què tal els holandesos? has provat algun tulipà? i el treball? i el menjar? i has fet amics?

i a tot que sí i a tot que no i a tot amb algun que altre monosíl·lab. que estaré allí però el meu cap encara estarà ací. 
i a tot açò, només una setmana i pense gaudir-la, senyores i senyors.

2 comentaris: