dilluns, 10 de setembre de 2012

pot ser esperava que em passara com a l'Spaziani i plorar en les estacions, o més bé, escriure un poema on contara que he plorat en estacions i que alguns hòmens venien a consolar-me.
pot ser esperava la inspiració, o siga, la lletra. i res de res, com si estiguera distanciada del que hi ha: del paisatge, de la gent. 
Jule em deixà un llibre, Kite runner, i no li vaig dir que jo eixe tipus de llibres no els llig. ara em veig en el compromís de llegir-me'l i sempre puc fer un esforç per no quedar-me sola en tot l'hivern holandés.

després me'n duré qui sap pot ser Absalom, absalom! i segur que diré, després de llegir-lo, que sí, que  què faríem sense literatura.
pot ser ho diga també amb Kite runner, per què opinar abans?






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada