dimarts, 4 de setembre de 2012

llegint açò he recordat quan el meu amic Ferran em contà que una volta un company seu de carrera anà a demanar local al Centre Octubre de València, i aquells li espetaren que no perquè allò que ell feia -ell i el seu grup- no era cultura. el que feia era ni má ni meno que flamenc. a mi em féu riure però a Ferran li va semblar una prova més del nacionalisme excloent. jo crec que fou una cagada d'algú que no sap del tema.

el problema de la víctima: estar sempre a la defensiva. O dit d'una altra manera, la necessitat de delimitar(-se) perquè no el confonguen (i per por a confondre's?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada