a vegades passa que no me crec res. passa cada dos mesos o cada mes si la collita és escassa o siga si la poesia és poca. passa que tot em sona a fals: el músic que va de cantautor protesta, la tia que va de tia i et pareix que tot ho escriu de guai, els terralliure de les manifestacions i concerts (no, estos m'han semblat sempre falsos), el sí què tal estàs després de les vacances.

a vegades passa que llig i no em crec res del que han escrit, que tot és pretenciós i vulgar, que no suporte els que van d'especials.

que sí, que tot això passa quan sóc jo la que no aconseguisc creure'm. que la mentida dels altres ja la sabíem, només que a voltes no suportem la nostra.