diumenge, 18 de novembre de 2012

al més baix dels països: el bosc i l'amiga

no sé quant de temps feia que no sentia el soroll fràgil de les fulles al xafar-les. no sé quant de temps feia perquè a l'Horta tampoc tenim boscs, perquè els arbres fan el bosc i quins arbres van a créixer a l'asfalt i quins arbres sense aigua.

Sinem diu que la seua preocupació habitual és que fa tard, que ha d'esforçar-se més per arribar-hi i que al creuar les portes sempre li demanen la contrasenya i ella no mai la té, no mai la recorda si alguna volta la sabé, i que veu com els altres passen fàcilment. jo li dic que la meua preocupació habitual és com fer pactes amb el dolor i amb la por. que el meu tema és eixe i no un altre, i que cansa.

Sinem diu que al seu poble va veure alguns hòmens amb ferides al cap tombats en terra. i que no podies anar a ajudar-los perquè això suposava que tu també estaves en perill. i conta que qui matava eren hòmens vestits com a dones amb burka i que amagaven el ganivet sota la roba.

caminar pel bosc amb estes històries i saber -ja abans de què passe- com la trobaré a faltar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada