dimecres, 7 de novembre de 2012

la ràbia, gàbia, gàbia, gàbia

entre que la gent és idiota i tothom té alguna part bona, ets tu qui has de buscar-la hi ha un vast ventall: ninguna de les dues afirmacions té la voluntat de ser realista. 
serà millor quedar-se en el terme mig per algunes coses, malgrat estar contra la filosofia del terme mig, i recordar que sobretot la ràbia ve del dolor.

com avui que parlant parlant m'he adonat que no estava realment de mala llet sinó que estava trista. d'eixa tristesa que és meua, que és com de casa. 

com això que aprengué la meua amiga de la seua germana: quan esta començava a ferir-se i a ferir, el que feia era abraçar-la i aleshores començava a plorar.

i si la ràbia de quan els altres fallen, recordar quan tu falles: se m'oblidà un aniversari del setembre que he recordat en novembre. i dir ràbia com ho diuen els que no poden pronunciar l'erra, ràbia, gàbia, gàbia, gàbia...

i sinó cantar-la, l'altra:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada