dijous, 22 de novembre de 2012

com diuen que el nom fa la cosa, a vegades un creu que si no ho diu no passarà. encara el cor em resisteix, no s'ha tornat boig i continua el ritme només d'una música que sé des de fa temps. 
aquella angoixa que creia la mare de totes les crisi no feia cas al cor: el cor tenia el seu propi defecte de marcar dos passos alhora i pegar colps contra el pit com algú que vol eixir d'una presó.

doncs el ritme, l'altre ritme, no ha aparegut a Holanda i encara per això el riurau és un riurau, sense necessitat de cap visita a l'hospital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada