dilluns, 12 de novembre de 2012

vaig haver de fer: stop, stop, stop thinking! hi ha eixe acudit sobre el vaixell que està afonant-se i la guarda que pregunta que què estan pensant? i ara sempre que dic thinking pense en sinking i ho entenc tot.
per exemple, si no pensara de certa manera haguera gaudit més Berlin: per què es veu que has de divertir i divertir-te encara que. que la gent d'ací, la gent que es coneix només durant un cert temps, vol eixa part més que una altra, la part dels bons moments.
haguí de no recordar eixe pardal que no sabia la sortida i es pegava colps contra el sostre: haguí de no recordar el so dels ossos tan fràgils.

tanmateix, dins d'eixos moments hi ha altres, Siti sap qui era Godot, Kris sap quina és la diferència entre diferents tipus d'amistats. jo no vull amistats per a passar-m'ho bé, o no solament. i això es nota. i alguns fugen, i jo fuig i dic stop, stop, stop thinking!

(realment, fou stop, stop, stop feel pain! i el dolor era per una altra cosa, hi havia el concert de Beethoven i no estaves tu i no mai t'ho podré contar)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada