dimarts, 20 de novembre de 2012

la veritat que ens evita, el futur que pensem amb el cap cot, la distància que ens fa més òrfens, l'oblit que és pacte de cada dia, i tot això que diu ell... i ahir pensar que ploraves em va fer més pena que tota l'altra pena. 






però no ploraves, era la llum, deies, que et feia trist a la pantalla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada