dilluns, 9 de juliol de 2012

1
però jo continue fent com d'educadora i explicant, que no, que no és spanish el que jo parle, i és tant cansat haver de reafirmar-se, que a vegades els deixe fer, em faig la sorda, i els deixe qeu els tòpics els salven i es queden tranquils. 
ara, alguns ho sabran, que no, que no, que no és spanish, i els explicaré d'on ve el meu cognom i els parlaré de Ferrater, estos holandesos que no sabrien apreciar un bon poema ni encara que a sota hi haguera una d'eixes vaques que tant s'estimen.

2
només és el principi, em dic, i no importa que tal o qual tinguen tal o qual història, no importa que lligen només Games of Thrones, que el treball al camp estiga sent el més dur de la meua vida, que el bell mascle italià tinga ja el cor en un ham. 

jo continue fent que açò és el que tocava, el millor que podia ocórrer ara. perquè fou la meua tria aquest xicotet, religiós i gris poble, amb cases homogènies, jardins homogenis, dones i hòmens homogenis, amb  constants silencis homogenis. 

3
ací va la fam. ací va aleshores un vestit gris, unes calces negres, unes arracades.
ací va la fam, en aquest país on fins i tot l'amor sembla aigualit.


promet parlar-los de Ferrater.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada