dimecres, 25 de juliol de 2012

vaig rebre els paquets de roba i llibre perquè algú m'estima. ara, ací, que no m'estima ningú ni jo estime ningú, ni hi ha -encara- una veritat aproximada a l'amor i a les carícies. algú m'estima i m'envià el que necessite i el que creu que necessite i jo vaig veure només -primer- el que no m'havien donat, i -segon- el que tenia. 
el costum del no és un costum lleig i mesquí. el costum del no pot ser siga el costum d'aquesta societat. la insatisfacció profunda que busca una satisfacció ràpida i així anem. 
tot està relacionat i el meu no s'accentua perquè mon pare no està viu, per tant, és tot lleig, res no és complet, etc. 

però insistinc en el costum del sí, del que tinc, dels llibres que m'arriben amb el meu nom perquè algú m'estima a casa, i resistisc el no, el no és suficient, etc.

el llibre és el de Darwix, el poeta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada