dimecres, 4 de juliol de 2012

la feina es substeix en el mesocosmos i el fang es va dipositant en cada uns dels porus de la pell. podria ser un treball sensual, si no fóra perquè acabes cansadíssima, i el cansament t'evita pensar en certes coses. 
no hi ha literatura, en estos dies perquè els llibres estan lluny i la quotidianitat no deixa pas a un cert romanticisme o una certa invenció.
només en els somnis, que estan sent dels moguts, i en certes hores: eixe moment abans de dormir quan pense que bé que estaria dur-me alguns italians al fang o quan recorde que sí, que era açò el que feia anys que esperava. 
aquest pas quilomètric,  aquesta Europa del Nord, aquestes llengües estranyes.

pensava que els mots fluirien ràpidament, de tantes coses que voldria contar però les coses que vull contar per ara tenen destinataris concrets, personetes estimades que m'estimen.

ah, doncs és això, que en els viatges molts esperats de sobte descobreixes que no hi ha versos. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada