diumenge, 15 de juliol de 2012

diumenge

primer les presentacions, quatre paraules que resumisquen, què has estudiat, què fas ací, d'on véns, fins a quan estaràs amb nosaltres. després, el temps holandès. després del temps, el poble menut, religiós, mig mort. 
més o menys, he aprés a dir el mateix, o siga, l'estratègia de preguntar el que et pregunten. primer, el nom, després els estudis, el què fas ací, el d'on véns, el fins a quan. i així som tots semblants, i així ens construim la primera impressió, eixa que diuen que has de cuidar perquè després no tens l'oportunitat de canviar-la. doncs, quina ment tan pobra, la que es queda només amb la primera impressió!

i a vegades, enmig d'aquests formalismes recorde algun amic, o les històries d'algun amic, i em vénen ganes de dir alguna cosa fora de guió. com aquella història del professor universitari, que quan era jove i anava begut, es dedicava a pixar els camals dels amics. o com la d'aquell que s'abaixava els pantalons enmig d'una conversa només per veure què feia l'altre. només per diversió.

i és que a vegades, ací, trobe a faltar eixa irreverència, eixe riure descontrolat, eixa sacsejada. és diumenge, la gent en l'església, els xinesos cuinant, les presentacions fetes. i una cervesa holandesa en la mà per superar aquesta emocionant vida. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada