en l'Antàrtica els científics es posen uns poals al cap per simular quan la tempesta de neu els convertisca en cecs i sords. van en una filera, nuats amb una corda, i a una de les cares del poal tenen pintats dos ulls i una boca.
a sota del gel, s'hi veuen algunes meduses, alguns bivalves, i a dalt, una construcció menuda que ha de ser la llar durant els mesos que es passen allí estudiant, què sé jo, els foramínifers.
quina classe de gent vol viure mesos i mesos de fred? qui vol viure damunt de l'oceà congelat?
M'acomode al sofà i note que l'oratge a Yerseke no està tan malament. Malgrat la pluja, una pot eixir i anar al port abrigada sense haver de portar vestits de neoprè. T'hi acostumes al temps, diuen.
Pauline, l'holandesa amb qui treballe, mai es queixa del temps. No enyora el sol. L'italià en canvi, em diu que aquest és el pitjor estiu de la seua vida pel que fa a l'oratge.
En l'Antàrtica mentre camines se sent com trenca el gel i una es pensa que la segueixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada