divendres, 13 de juliol del 2012

desfer(-se)

qui se'n recorda del fum? molts se'n recorden clar, també jo des d'aquest país tan humit. però, passem. després del després, sempre continues i hi ha alguna cosa que no acaba d'encaixar en aquest viure. perquè passes, perquè fins i tot després d'una mort, o de la mort d'un paisatge, continues. i vius. i tornes a ser feliç, i tal i qual. 
fou un viatge que no fiu, el d'Andilla. anaren els meus amics i jo em quedí amb aquell homenàs de qui m'havia enamorat. un verd que tardarem en tornar a veure. el fum deixa pas a la foscor i a la mateixa sensació de derrota perquè no mai es guanya, en aquest país, no mai guanyen els que han de guanyar.

el després del després, el que marca la diferencia entre el passat i l'ara, eixe fet que ho canvia tot, que no es pot desfer, que per tant, ens desfa.


1 comentari:

  1. De moment em quedo aquí, aquesta tarda et seguiré...

    delesparaules

    ResponElimina