em deien que si conéixer gent de diferents llocs t'obria no sé quina porta, i la veritat, que no veig gaire diferències pel lloc de procedència. pot ser perquè per a tots és aquest un lloc estrany, i per tant, no ens trobem com peix en l'aigua, sinó com uns amfibis coixos, mig submergits en uns costums i un poble que no és el nostre. que avui la musulmuna m'ha dit que no menja porc, i clar, és una cosa que ja sabia, però que no he pensat quan li he dit que si volia un poquet de fuet. i res, que l'indonesi no cuina mai i espera que la promesa li cuinarà tots els dies de la resta de la seua vida. en efecte, igual que el meu avi, de l'Horta. que l'alemany cuina amb mantega i que els holandesos no solen captar la ironia. que l'italià diuen que és un poc canalla, que viu ara un romanç amb una dona de Husse, que els xinesos cuinen arròs com si fóra la fi del món totes les nis. 

em deien que com et canvia la vida, viatjar i viure en un lloc estranger. no és menyspreu, només que sempre hi ha molta literatura, de la roïna, en això del viatjar.

no s'hi ha donat cap trasbals interior.