divendres, 6 de juliol del 2012

vivint Holanda

diuen que quan menys parles d'una cosa significa que potser l'estàs vivint. que no tens temps d'escriure-la o de contar-la. que només la vius. com si parlar no formara part del viure, com si li restara importància el fet de parlar o d'apuntar en què sé jo el Facebook o el Twitter el que vas a fer o el que estàs fent. 
la novetat del paisatge i la novetat de la gent fa que escriga menys. la novetat de la feina: no sabíeu que el fang dóna molt d'ell mateix? fins a quin punt imaginava que anava a ser una feina tant física, esgotadora.

la vida en Yerseke és tranquil·la, tranquil·líssima. els hòmens treballen en les fàbriques d'ostres, les dones no sé bé el què fan: algunes són les caixeres de l'Albert Heijn, altres t'atenen en el post-office que és també llibreria (alguns m'havien assegurat que fins i tot era un banc a estones). els xiquets van en bici i juguen a la pilota. els vells van en bici i van a l'Albert Heijn. o s'asseuen en un dels bancs del port i contemplen la marea alta o baixa segons l'hora. és l'Holanda rural, sense moltes coses a fer. vaques, cavalls i ovelles de cap negre es barregen amb un verd artificial, una costa artificial, les obres d'enginyeria al llarg de tota la costa i els canals. s'hi juguem la vida, em diuen. 

com explicar-los que he vingut ací pot ser només per una qüestió de superació personal? com dir-los que volia saber el que s'amagava rere "viure en l'estranger un temps"? com contar-los que si he esperat tant ha sigut perquè no volia que tinguera a veure amb cap fugida?

i el meu anglès poc fluïd esdevé el meu català insuficient. 

1 comentari: